RAFAEL CASANOVA
Rafael
Casanova i Comes (Moià 1660? – Sant Boi de Llobregat 1743) fou el darrer
conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713 1714). El càrrec duia aparellat el grau de coronel de
la milícia ciutadana dels gremis i, com a tal, fou un dels heroics defensors de
la capital catalana davant les escomeses de l'exèrcit de Felip V. Des d'aleshores, el nom de Rafael Casanova ha
quedat lligat a les commemoracions de l'Onze de Setembre i a la lluita per
recobrar les llibertats perdudes.
Fotografies: 11-09-2021
El 1976 fou
un any ple de manifestacions reivindicatives de tota mena, la majoria, durament
reprimides. En el cas català, moltes
d'elles reclamaven la recuperació de les llibertats democràtiques, contingudes
als Quatre punts de l'Assemblea de Catalunya. Aquell any, se celebrà la primera commemoració
autoritzada (però vigilada) de l'Onze de Setembre, a Sant Boi de Llobregat. L'any següent hi hagueren les primeres
eleccions democràtiques a les Corts espanyoles i, amb una incipient democràcia,
acabada de recuperar, es preparà una gran manifestació a Barcelona, amb motiu
de l'Onze de Setembre.
En aquest
context, el darrer ajuntament franquista de Tarragona va decidir dedicar un
carrer, i un senzill monument, a Rafael Casanova, a la vora del fortí de Sant
Jordi. En realitat, no era un monument,
però en va fer, des d'aleshores, la funció. Consisteix en una làpida metàl·lica de 36 cm x
20 cm, col·locada sobre una columna estriada, amb un petit podi a sota. Pel seu text, el vianant que no sigui
coneixedor de la nostra història pot interpretar que es tracta sols de la
retolació del carrer:
"Passeig
Marítim Rafael de Casanova, 11 de Setembre del 1977".
La seva
austeritat seria la conseqüència del complicat equilibri que mantenien les
autoritats municipals provinents de l'anterior règim, amb els representants a
les Corts espanyoles elegits democràticament aquell mateix any.
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada