CARDENAL ARRIBA I CASTRO

TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS

CARDENAL DE ARRIBA Y CASTRO

 

     Benjamín de Arriba y Castro (Santa María de Peñamayor, Lugo 1886 - Cardedeu 1973) va regir l'Arxidiòcesi de Tarragona entre 1949 i 1970.  Amb motiu de l'Any Jubilar Paulí es decidí erigir-li un bust a la muntanya del Llorito, a prop de l'ermita, als terrenys de l'antiga residència d'estiu dels arquebisbes de Tarragona.  L'elecció de l'indret era lògica, pel suport del prelat a la construcció de l'ermita i la nova residència clerical.

Fotografies 26-09-2021

     La vinculació de Arriba y Castro amb les autoritats franquistes fou total.  Per això no ens ha d'estranyar que la iniciativa del monument partís del governador civil i a la seva inauguració, el 10 de desembre de 1964, acompanyessin el cardenal les autoritats civils i militars.

     L'autor del bust fou Víctor de los Ríos, autor també de l'estàtua de Sant Pau al pla de Palau.  En aquella ocasió, ni l'escultor, ni els materials tenien res a veure amb Tarragona.  Va tornar a passar quelcom de semblant amb l'erecció del bust del cardenal, i no sols foren els artistes locals els que quedaren al marge de l'obra, sinó que això també afectà a un ampli sector de feligresos.  S'entén que en aquella època es demanessin “bisbes catalans”, perquè se suposava que aquests estarien un xic més a prop del poble que dels estaments governamentals.

     Hi tingués o no, res a veure amb això, al maig de 1972 s'atemptà contra el monument i el cap del cardenal aparegué trencat a terra.  Victor de los Ríos en feu una reproducció amb algunes modificacions, entre les quals cal destacar la supressió de la mitra.  Aquesta segona obra, feta també com l'anterior, amb pedra calcària de Granada, s'inaugurà el 16 de desembre de 1973, juntament amb diverses obres fetes al voltant del santuari.

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola, Tarragona, 2003.