TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS
El monument més emblemàtic del franquisme
a Tarragona fou, indiscutiblement, el dedicat als “seus caiguts” a la guerra. L'obra seguia els models que es repetien, amb
algunes variacions, a gairebé totes les poblacions, i per tal de donar-li més
rellevància, la proposta es va presentar vinculada a un ambiciós projecte de
reforma urbanística de l'indret escollit: entre el final del passeig de Sant
Antoni -que aleshores s'anomenava de la Victoria- i l'inici de la Via Augusta.
Per imposició de les autoritats, el 25 de
febrer de 1941 es constituí la Junta Patrocinadora del Monumento a los Caídos
de la Ciudad, que s'encarregaria de la recaptació de fons i de l'elaboració de
la llista de noms que s'hi havien d'incloure. Tot això passava quan encara es podien veure
les destrosses que els bombardejos franquistes havien ocasionat sobre
Tarragona, i al dolor per les víctimes de la guerra, s'hi afegia la por i el
patiment pels que esta ven tancats a les presons o en camps d'internament, i
pels exiliats. S'ha dit moltes vegades,
i és ben cert, que a les guerres hi perd tothom, però a la Guerra Civil, uns hi
perderen molt més que els altres, i això se'ls recordava constantment a uns “vençuts”
que maldaven per sobreviure enmig d'unes duríssimes condicions.
Aquestes circumstàncies ocasionaren que,
tot i que es proclamava que el monument “a los caídos” es feia per subscripció
popular, en realitat, el projecte no despertés cap entusiasme entre la
població, castigada primer per la guerra i tornada a castigar després pels seus
vencedors. Les donacions no foren tan
abundants ni generoses com s'esperava i s'hagué de recórrer a contribucions
especials i extraordinàries dels afiliats a la Cambra Oficial de la Propietat
Urbana, Cambra de Comerç i Cambra Agrícola. Es demanaren préstecs a totes les entitats
bancàries de la ciutat, i fins i tot calgué rebaixar la qualitat dels materials
per poder tirar endavant el projecte.
La Junta Patrocinadora del monument estava
presidida per l'alcalde de Tarragona i la integraven el president de la Cambra
de la Propietat Urbana, el de la Cambra de Comerç, el director de la sucursal
del Banc d'Espanya, el cap local de Falange Española y de las JONS, el cap
provincial del Movimiento, el cap provincial de Propaganda, el Delegado Provincial
de Ex-Cautivos, un representant dels familiars dels morts en el Frente
Nacional, i un representant dels familiars dels morts a la rereguarda. Actuava d'assessor tècnic l'arquitecte
municipal, Josep M. Monravà i López. La
Junta elaborà diverses llistes amb la relació de noms per incloure i se
n'eliminaren alguns que no eren prou grats als ulls de les autoritats. Finalment, s'inclogueren noms de residents a
fora de Tarragona.
La inauguració tingué totes les
característiques dels actes oficials de l'època, i se celebrà el dia 25 de
juliol de 1943, presidida pel Delegado Nacional de Provincias y Presidente de
la Junta de Recompensas, i s'aprofità per imposar un elevat nombre de “Medallas
de la Vieja Guardia”.
El monument funerari era de línies molt
dures, com la majoria de monuments franquistes, i podríem descriure'l com un
conjunt de volums cúbics de cares rectangulars, inscrits en una zona
enjardinada. El més destacat dels tres
elements que el componien era un pilar de 13,20 metres d'altura, per una secció
d'1,50 x 0,50 m. que estava sobre un petit basament de tres cossos i portava
gravada una creu a la cara est i dues corones als laterals.
El segon element del conjunt era un gran
mur en forma d'hemicicle, on figurava la inscripció “Caídos por Dios y por
España ¡Presentes!”, en lletres romanes de 20 cm. en talladura angular. A sota d'aquesta gran inscripció, s'hi
col·locà en lletres destacades el nom de José Antonio Primo de Rivera -com era
preceptiu a l'època- i, agrupats segons la seva pertinença a l'Església,
l'Exèrcit, o a la societat civil, la resta de noms. Es consultà al Capítol Catedralici si el nom
del bisbe Borràs havia de figurar en lletres més grosses, però quedà de la
mateixa mida que les altres. El tercer
element el constituïa l'estany de forma rectangular, a poca distància del
pilar, de 13 metres de longitud per 8 d'ample.
Com ja s'ha dit abans, les insuficients
aportacions econòmiques varen fer modificar el projecte, canviant la qualitat
dels materials. El pilar, el mur, la
vorada que emmarca l'estany i set bancs del jardí foren fets amb pedra de
Vinaixa, i les lloses que envolten l'estany amb pedra calcària de Tarragona.
La construcció de la que anomenaven Glorieta de los Caídos es complementà uns anys més tard amb l'acabament del mur i l'escalinata del passeig de Sant Antoni i l'enjardinament de l'entorn. Això va fer modificar el projecte inicial d'urbanització del Parc del Miracle, elaborat l'any 1937, on es proposava que la carretera de Barcelona passés tocant el mur i que la zona de jardins tingués una unitat que arribés fins a l'amfiteatre.
Cada any, el dia 20 de novembre,
aniversari de la mort de José Antonio Primo de Rivera, se celebrava una
cerimònia commemorativa, davant del monument, en presència de les principals
autoritats locals i provincials. El
darrer cop fou el 1975.
El primer consistori democràtic, sorgit de
les eleccions d'abril del 1979, decidí canviar el nom de l'indret pel de
Jardins de la Reconciliació, eliminà del monument la simbologia franquista i
les inscripcions, i feu extensiva la seva dedicació a tots els que moriren a la
guerra, sense distinció de bàndol. La matinada del 12 d'octubre del 2000,
l'Ajuntament feu enderrocar el pilar, després que un informe municipal alertés
d'un possible esfondrament, a causa del seu mal estat de conservació. Uns dies després, en una ràpida operació de “canvi
d'imatge”, s'anunciava la pròxima remodelació dels jardins i es col·locava una
escultura de Saumells al mig de l'estany.
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola, Tarragona, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada