LA FONT DEL CENTENARI

TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS

La Font del Centenari - 1er dia en funcionament després de la pandemia -

10-06-2021

LA FONT DEL CENTENARI

     Aquesta font ornamental, que actualment ocupa el centre de la gran cruïlla formada per la Rambla Nova i els carrers de Pau Casals, Rovira i Virgili, Ramón y Cajal, i Cistòfor Colom, es va construir a l'any 1954, en record del gran procés urbanitzador que es va iniciar amb l'obertura de la Rambla, i com un homenatge al seus artífexs.

Fotografia 4-11-2017

     Els fets que commemora la Font del Centenari de la Rambla Nova, comencen el 1854. Aquell any amb l'arribada al poder dels progressistes, es va aconseguir l'autorització per enderrocar la muralla de Sant Joan que separava els dos nuclis de població de Tarragona: la part alta i la zona de la Marina.  Poc després, es convoca un concurs per preparar un pla d'eixample, i el va guanyar l'enginyer Josep Criviller, però la seva prematura mort deixà el projecte sense acabar i el 1856 l'Ajuntament acceptà el que presentava el comandant d'enginyers Àngel del Romero.  De totes aquelles propostes va sortir la idea de fer un passeig a la zona que en desapareix la muralla s'anomenava L'Esplanada. L'anivellament dels terreny va començar al 1865 i l'empenta definitiva arribà tres anys més tard, quan Tarragona deixa de ser considerada "plaça forta" i es van poder acabar d'enderrocar els baluards i trossos de muralla que encara restaven a la Rambla.

     Un segle més tard, es van proposar celebrar aquells esdeveniments urbanístics amb diversos actes festius i construir una font monumental commemorativa al final del quart tram de la Rambla.  El 16 d'octubre de 1953, l'Ajuntament nomena una comissió organitzadora dels actes que estaria presidida per l'alcalde i on hi haurien representacions de la Diputació Provincial, les Cambres de Comerç, Industria i Navegació, la Cambra de la Propietat Urbana, les delegacions locals de l'aparell polític i social del règim (Sindicatos, Secció Femenina, Frente de Juventudes, Educación y Descanso) i fins a 23 entitats i organismes que comprenien des de la Societat Arqueològica, fins al Regiment Ebre.

     El cap d'Obres Públiques pensava que col·locar la Font a la cruïlla amb Ramon y Cajal faria entorpir la circulació:

      "Me veo los grandes camiones sumergidos en la fuente, cualquier día"

Fotografia 30-06-2022

     Mig segle després del seu raonament, les rotondes s'utilitzen habitualment com a sistema d'ordenació del trànsit, i la mateixa font del Centenari ha esdevingut el centre d'una gran rotonda, justament al mateix lloc que ell havia rebutjat.

     Després d'una llarga polèmica es decidí posar la font al final del quart tram de la Rambla, i s'aprovà un projecte de Josep Viladomat que havia quedat finalista en un concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona.  El que s'aprofités el projecte per a Tarragona també molestà alguns ciutadans que el consideraven de "segona mà" i opinaven que aquí hi havien bons escultors, per no haver-ho d'encarregar a un de fora.  L'alcalde, Enric Olivé, defensà la font per raons estètiques, i com una ofrena a la ciutat i un homenatge als qui projectaren el primer eixample tarragoní.  Finalment, s'inaugurà el 15 d'agost de 1954, enmig d'uns grans actes festius que celebraven el centenari del "despertar urbanístic de la ciutat".  Una setmana més tard, amb l'obertura de l'avinguda de Vallellano (ara també Rambla Nova), Tarragona començà la seva definitiva expansió cap a ponent.

     L'arquitecte i urbanista Josep M. Monravà i el decorador Enric Baixeras participaren en la instal·lació de la font, un dels més destacats símbols ciutadans en la grisa Tarragona dels anys cinquanta.

     Els grups escultòrics que la decoren representen races dels quatre punts cardinals i cadascun està compost per una figura masculina, un animal (desproporcionat respecte a l`home), i uns elements vegetals.

Els óssos i el seu acompanyant de trets europeus al·ludeixen al nord - Fotografies 4-07-2021

L'hipopòtam i el jove subsaharià al sud - Fotografies 4-07-2021

L'hipopòtam i el jove subsaharià al sud - Neteja 28-07-2021 - Fotos 2-08-2021

L'elefant i el home del turbant volen representar l'orient. Fotografies 4-07-2021

El cocodril i el seu acompanyant simbolitzarien les occidentals terres americanes. Fotografies 4-07-2021

     L'elaboració de les figures va ser també un motiu de crítica per la seva senzillesa.  Es va utilitzar pedra d'Hontoria (Burgos) perquè era tova i molt fàcil de treballar, però el problema és que, amb el temps, s´hi va fer una crosta dura de superfície que, a prop de llocs humits com la font, es deteriora amb facilitat.

     Cap al final de la dècada dels seixanta, a l'aigua que sorgia de les respectives boques dels animals s'hi afegí un altre brollador central, però, pocs anys després, la font sofrí un lent procés d'abandonament, que s'agreujà al convertir en aparcament de vehicles la darrera "coca" de la Rambla.  Al anys noranta, durant la construcció del pàrquing subterrani, es traslladà la font a l'actual ubicació de la cruïlla amb Ramon y Cajal.  Els germans Vallès restauraren les escultures, molt deteriorades per l'erosió de la pedra, per la contaminació i pels excrements de colom, i s'hi afegiren vuit brolladors d'aigua orientables i quatre pinyes al centre de l'estany.  Això ha donat una gran vitalitat a la font, convertida ara en el centre d'una de les més destacades rotondes tarragonines.

     La remodelació fou celebrada el 4 de febrer de 1995, també en una festa.  En aquesta ocasió, la font quedà envoltada de deu mil cubs de cartró amb motius commemoratius.  Aleshores, el públic assistent va anar retirant-los, deixant a la vista, inaugurada, la font restaurada, amb els nous brolladors.  Com a testimoni i record, es col·loca una làpida amb el nom d'Enric Olivè, alcalde de Tarragona, impulsor de la construcció de la font, i de Joan Miquel-Nadal, impulsor de la seva restauració.

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola, Tarragona, 2003.