PLAÇA DE LES COLS

EL PUIG SARRIER JUSSÀ

Plaça de les Cols - Imatge: 11 de novembre de 2021

LA PLAÇA DE LES COLS

     Noms que ha tingut:
       S. XIV –S. XV: Plaça de la Verdura
       S. XIV a S. XX: Plaça de les Cols
       S. XVI: Plaça de les Grases de la Seu
       S. XIX: Plaça de les Verdures
       S. XX-XXI: Plaça d'En Santiago Rusiñol

     Entre el carrer de la Civaderia i el cap del carrer Major, davant de les escales de la Seu, queda situada i dibuixada l'antiga i típica plaça de les Cols.

     Un registre de 1409 cita: “un alberc devant de la plassa de la Verdura”.  S'anomenava, així, per raó del mercat de la verdura, antany allí existent.

Plaça de les Cols - Imatge: Festes de Sant Magí - 14 d'agost de 2022

     Anomenada, per la mateixa raó, la plaça de les Cols, ve registrada, d'aquesta manera, en els Llibre de la passada del Mur, Llibre de Fogatges de 1497, Llibre de Fogatges de 1515, Llibre del Mitg Tall de 1715, etc.

     Per la documentació referent a aquest lloc es pot deduir que aquesta plaça abans era mes petita, i que en el temps s'ha anat engrandint en diferents ocasions.  Així, trobem que els Cònsols de la ciutat, dia 7 de maig de 1597, prenen acord sobre aquest afer.

Plaça de les Cols - Imatge: Festes de Sant Magí - 14 d'agost de 2022

     Abans, però, en març de 1544, s'havia ja pres el següent acord: “sobre si se ampliava la plassa de les grasses de la Seu y si establien les voltes, determinaren que amplie la plaça ... y que les voltes se establesquen”. Altrament, “La Ciutat y Cònsols de Tarragona en lo any 1603 per engrandir La Plaça dita de Las Cols feren enderrocar” una casa situada en aquell lloc sobre la qual pagava un cens en la festa de sant Miquel de setembre Pere Guivernau, corder, segons confessió feta davant del notari Damià Gili als 31 de gener de 1543.

Plaça de les Cols - Imatge: Festes de Sant Magí - 14 d'agost de 2022

     El fet de l'escalinata de la Seu (grades, grases) donà peu a la variant de nomenclatura en el segle XVI: “sobre si se ampliava la plassa de les grasses de la Seu y si establien les voltes, etc.”; essent així que les escales de la Seu arranquen de l'esmentada plaça de les Cols.

     Al segle XIX alguns registres amb l'escaient nomenclatura de “plaça de les verdures”, entre ells el manuscrit de l'Avi Cerdà: “Començaren l'empedrat de la plaza de les verdures a 23 de mars de 1840; acabà el 20 abril essent regidor Josep Rosell (a) Cañalitas”.  En el Nomenclàtor dels carrés de Tarragona (1843) també es dona aquest nom, propi d'un mercat tot d'hortalissa.

Plaça de les Cols - Imatge: 18 de setembre de 2022

     Dia 27 de setembre de 1931 per acord de l'Ajuntament de Tarragona, es posà una placa de marbre artísticament treballada, donant el nom de “Santiago Rusiñol” a la vella i típica plaça de les Cols.  Dedicatòria administrativa a l'eminent literat català que d'una manera assenyalada honora Tarragona i afavorí amb la seva amistat a il·lustres i benemèrits tarragonins contemporanis (Ixart, Ruiz Porta, etc.).

     A la plaça de les Cols, cantonada a les escales, i amb portal al carrer de les Escrivanies, hi hagué un casal molt característic que mostrava per la part de fora una escala de cargol, de comunicació entre el pis principal i les golfes.  Laborde en els seus gravats tarragonins volgué reproduir aquesta curiositat en la làmina de les grases de la Catedral.

Plaça de les Cols - Imatge: 19 d'agost de 2021

     L'any 1428 estaven localitzats en l'esmentada plaça: Guillem de Puig, Joan Davinyó, Arnau Dorta, la familia Toda, Pere de Pallars i Francesc de Sarriers.

     En els segles XVI i XVII es troba que hi habiten persones de diferents estaments, i això continua fins a la següent centúria, registrant-s'hi il·lustres Canonges i doctors, metges, argenters i alguns revenedors.  La senyora Marquesa de Tamarit hi tenia una casa llogada amb sis portals.

     En el segle XVIII, segons el Cadastre de 1736, era el punt de reunió dels adroguers, i en aquest sentit venen registrades: 

     “Casa con tres portales propia de Juan Pastor, Adroguero, avitada por el mismo.  Casa propia con dos Portales de Rafael Gabriel, Adroguero, avitada por el mismo. Casa y Botiga propias de Juan Thomás, Adroguero, avitada por el mismo. Casa con quatro Portales propia de Francisco Magrini, Adroguero, avitada por el mismo. Y Casa y Botiga con tres Portales, propias de Pedro Juan Llagostera, Adroguero, la qual tiene alquilada”.

     Els adroguers solien tenir per Patrona a la Puríssima Concepció, i els revenedors a Sant Pons.

     El document de 1736 registra la “Casa propia de Joseph Salas, junto con la del Alojado que saca Puerta a la Plaza de la Seu”. Aquesta llar degué esser la cèlebre de l'escala de cargol, reproduïda en el gravat d'En Laborde.

     La plaça de les Cols figura en els Itineraris d'algunes processons o recepcions cèlebres.  Dos exemples volem registrar, entre molts d'altres:

     a) Itinerari de la processó d'exèquies per la mort d’Isabel la Catòlica.
          “... anant carrer Major avall
          e per lo carrer dels Pintors
          e lo carrer de Natzaret
          e per les voltes den Molgosa
          entrant per lo cantó den Mena
          en lo carrer de la Merceria
          e per la plasa de les Cols
          e per les grasses de la Quartera entrant en la Seu ...”.

     b) Vinguda del Virrei. 
     Itinerari: “y entraren per lo portal de Sant Antoni y passaren per lo carrer avall den Granada: dret al castell del Rey y per davant la, església de Nazaret ... passaren après pels carrer de la Nau y per lo carrer Major amunt a la plassa de les Cols y per lo carrer de la Merceria, pasaren per la volta de Santa Maria y al pla de la Seu y per lo carrer de les Escrivanies per lo forn den Sans, i dret a palàcio y arribat allí davant la primera porta del palàcio de la Pabordia”.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

CARRER DE LES MOLES

EL PUIG SARRIER JUSSÀ

Vista del carrer de les Moles des del carrer Misser Sitges - Imatge: 6-12-2021

CARRER DE LES MOLES

     Noms que ha tingut:
       S. XVI: Carrer d'En Sirer
       S. XVI - S. XXI: Carrer de les Moles
       S. XVIII: Carrer “Detrâs Casa Forés”

     Entre la Civaderia i el carrer de Misser Sitges travessa l'estret carrer de les Moles.

Carrer de les Moles vista des del carrer Misser Sitges - Imatge: 6-12-2021

     La nomenclatura més antiga que es coneix d'aquest carrer és la que porta la dedicatòria de Sirer.  En el registre dels protocols de Bernat Gendre, notari, de l'any 1588: “quasdam domos quas habet et possidet ... in vico de M. Sitges confrontatas ex uno latere cum vico dicto den Sirer”.

Capelleta de Sant Antoni de Pàdua al carrer de les Moles - Imatge: 6-12-2021

     Deuria recordar una família, allí establerta, portadora d'aquell cognom.  El llinatge Sirer escasseja en els registres notarials.  El Llibre de la Passada del Mur (1428-1429) fa memòria de: “Madona Sirera i en Burquet son gendre” en el Portal de Predicadors.

Capelleta buida de Sant Roc del carrer Civaderia vista des del carrer de les Moles
Imatge: 6 de desembre de 2021

     Moles en català, ordinàriament, son les moles d'un moli.  Algun moli de farina (tahona) relacionat amb els forns allí propers, quasi segur el de la Civaderia o el del carrer de Misser Sitges, podria donar peu a l'origen de la nova nomenclatura, inaugurada en els Cadastres de 1715: Carrer de les Moles.

     Un d'ells assenyala el carrer d'En Sirer amb la variant de: “Carrer de las Molas o de detràs Casa Forés”.  La circumstància topogràfica, o millor dit limítrofa, de trobar-se a espatlles de l'antiga Casa Forés va servir-li de motiu o tema toponímic.  La Casa Forés estava en el carrer de Misser Sitges; la vídua Forés hi habitava l'any 1715.  Pau Forés, l'any 1763, en el mateix carrer de les Moles.

POSTALS

     Un dels carrers que en diuen típics de la ciutat.  És el carrer de les Moles, i s'hi veu la capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua.  Algun historiador (Salvat i Bové) creu que en aquest carrer hi havia venedors de moles per a moldre el blat, ... vés a saber!

     Fotografia de 1927, temps en què no es mirava prim en estendre la roba mullada a balcons i finestres. Les cases demanden retocs de paleta o el pic per el seu enderroc.

LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Carrer de les Moles.  La capelleta profanada de Sant Antoni de Pàdua quan la Guerra Civil (1936-1939). Imatge: X. Misserachs - Anys 40' segle XX - Las calles antiguas de Tarragona 

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.

* EL PORXO DE LES PESCATERIES VELLES

LA PESCATERIA VELLA I LES PLACETES VEÏNES

El Porxo de la Pescateria

El porxo de la pescateria.  Amb les arcades tapiades i aprofitades per habitacions. Foto Vallvé

La capelleta dels Sants Pere i Andreu

* EL PORXO DE LES PESCATERIES VELLES

     La Pescateria Vella, situada a la plaça del seu nom, es trobava protegida per un porxo, que venia anomenat Lo Porxo o Lo Cubert de la Pescateria.  En el Llibre de Censals que fan a la Ciutat (1764) es registra “una casa a la pescateria ... afrontant de altra part ab la Pescateria, per detrás ab lo cubert de dita Pescateria y per devant ab lo carrer de St. Llorens”.  Aquest porxo o cobert existia,: ja, abans del segle XV, car una cita de l'any 1505 ens recorda “la plasseta den Lor ab lo porxo de la Pescateria”.

     Es de creure que l'esmentat porxo era també conegut amb el nom de volta.  Un protocol del notari Bernat Gendre (1583) recorda unes “cases situades ... en la plaça de la Pescateria ab quatre portals, lo hu trau en lo carrer del Spital, lo altre devall la volta de la Pescateria”.

     A la plaça de la Pescateria roman una capelleta dedicada als Sants apòstols i germans Pere i Andreu, patrons del gremi dels pescadors.  Sant Pere continua essent-ho, i el tenen per celestial patró els pescadors del Serrallo.  Sota de la capelleta hi hagué la típica volta o cobert, les arcades del qual, tapiades i aprofitades per a habitacions, presenten uns contraforts a semblança de les voltes de la Merceria.  L'edifici fa xamfrà entre els carrers de Sant Llorenç i de la Mercè.

CARRER D'EN SALINES

EL PLA DE SANT MIQUEL I ELS SEUS VOLTANTS

Carrer d'en Salines - Imatge: 15-10-2021

CARRER D’EN SALINES

     Noms que ha tingut:
       S. XIV - S. XV: Carrer de les Salineres
       S. XVI - S. XXI: Carrer de les Salines

     Antigament el carrer anava des del Portal de Fra Menors (Rambla Vella) fins al Portal de Predicadors, conservant una sola direcció.  Avui està dividit en dos trossos; fins a l’Ajuntament se'n diu: Carrer de Rera Sant Domènec, i des d'aquí fins a la Plaça del Pallol se'n diu: carrer d’En Salinas, començant a la Plaça de la Font.

Obres d'urbanització dels carrers Salines i Rera Sant Domènec 

Imatges: H. Vallvé - 31-01-1958 - C.I.T.

     El nom primitiu fou: carrer de les Salineres.  Els registres del segle XV usen aquesta nomenclatura.

     Aquest carrer es troba registrat, respectivament, en els Fogatges de 1497 i de 1515: “Lo carrer de les Salines” i “Lo carrer de les Salines començant al portal de Fra Menors”.  I així continua, fins al present, a partir dels protocols notarials del segle XVI.

Carrer d'en Salines - Imatges: 22-04-2022

     El carrer de les Salines era un dels significats en els Itineraris de recepció o entrada de personatges a la ciutat de Tarragona.  L'any 1323 la Relació vertadera de la Translació del braç de la gloriosa verge e invicta Patrona santa Tecla, anota com la comitiva després de passar pel carrer enllosat “qui era allí on es vuy la muralla de framenors a Santa Clara ... i après per la plaça del Corral”, segui per “lo carrer de les Salines i per lo pla de Sant Feliu, etc.”.

     Del segle XV és famós el de l'entrada a Tarragona del rei Ferran d’Antequera, l'any 1412: “... e lo Senyor Rey intra a cavall passant per les Salineres (calle de las Salinas), e per lo carrer den Ulzinelles (calle de Caballeros), e per lo carrer Major, fins a les grasses de la Quartera (Escaleras de la Catedral), etc.”.

Carrer d'en Salines - Imatges: 22-04-2022

     De l'any 1526 el de la Professó per la entrada del Cardenal Legat del Sant Pare Climent Sete: Senyor don Joan Salmatich: “A fra Menors lo reberen passant per lo carrer de les Salines amunt i a la plaça de sent Feliu y lo carrer dels Cavaliers avall y per lo carrer Major amunt arribant a la Seu”.

     Antany l'entrada dels arquebisbes metropolitans de Tarragona, ordinàriament, després de la cerimònia en l'església de Fra Menors, tenia lloc per aquest tradicional carrer.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.

CASA DOLORES MELENDRES

EDIFICIS

Rambla Nova 50. Foto M. Victoria Suárez Barral.  Març 2022

CASA DOLORES MELENDRES

     Rambla Nova, 50

     Arquitecte: 1860

     Ref.: José M. Monravà López (1943)

     Ref.: José Richi Marañón (1957) (1958)

     Ref.: Urbano Rifaterra Guallar (1985) (1986)

     Edifici construït al 1860, format per planta baixa, entresol i tres plantes amb dues obertures per planta.  La façana de la planta baixa es de pedra i mabre, amb dues portes amb una decoració de ferro, separades per una finestra, la resta esta arrebossada. Les baranes dels balcons de ferro són individuals per cada obertura, excepte el del primer pis que és corregut  El local està ocupat per la companyia de restauració Viena des de 1992.

     José Micó y Espigós, sol·licita a l’Ajuntament el 10 de març de 1891 permís per col·locar dos fanals a la façana de l’establiment “Café del Siglo” (1886-1899).  Encara avui dia es pot observar que existeixen els dos fanals, podrien ser els originals de1891.

     El 12 d´abril de 1901, Dolores Melendres Granada, propietària de l’edifici, sol·licita llicència d’obres per restaurar la portalada de la botiga “Zapatería Las Baleares” (1901-1915).

Projecte de reforma de la façana del local ocupat per la Delegació en Tarragona de la Dirección General de Turismo. Plànol del projecte realitzat per l'arquitecte J. M. Monravà López al 1943 

Projecte de reforma del local ocupat per la Delegació a Tarragona de la Dirección General del Turismo.  J. M. Monravà López. Nov-2942 

     El 29 de març de 1943, Guillermo Boxó Güell representant al Sindicato de Iniciativa de la Dirección General de Turismo, Delegación de Tarragona, demana permís d’obres per reformar el local i la façana, segons el projecte de l’arquitecte José M. Monravà López de 21-11-1942.  La reforma es va fer a la planta baixa de l’edifici i només al tros de la façana que correspon a la Delegació.  Per decorar la façana es va utilitzar mabre blanc, pedra i peces de ceràmica; i a la part superior el rètol “Dirección General de Turismo” i al centre el escut de “la España Imperial”.  La finestra entre les dos portes es va destinar a vitrina.  Dins del local la reforma va consistir en fer vestíbul, sala, oficines i sala d’exposicions al fons.  El pressupost va ser de 35.135,26 pessetes.

Reforma de portal i escala de la casa propietat de Plus Ultra, Companyia de Segurs Generals.  Arquitecte José Marañón Richi - Des.1956

     El 16 de maig de 1956, Eudaldo Melendres Rue vend l’edifici a la Companyia PLUS ULTRA.

     Juan Prats Bonet, delegat provincial de Plus Ultra, propietari de l’edifici, demana el 21 de maig de 1957, llicència d’obres per reformar el portal i l’escala, i arrebossar i pintar la façana.  El projecte ho va fer José Richi Marañón.  El pressupost va ascendir a 182.210,20 pessetes.

     L’arquitecte José Richi Marañón, també va fer el projecte per reformar el segon pis d’aquest immoble per Juan Prats Bonet, amb un pressupost de 35.299,80 pessetes.

     Al març de 1977, el Ministerio de la Vivienda, emet un informe denunciant que l’oficina de Informació i Turisme, té humitat a les parets, entollaments a la zona pública i que l’estat general del local és de ruïna imminent.  L’arquitecte municipal també inspecciona aquest local i fa un informe similar, i insta al propietari l’execució de les obres necessàries per conservar l’edifici i el local en condicions i els dona un termini de 10 dies.  Plus Ultra també fa un informe i sol·licita un ajornament per  presentar al·legacions.  Entre una cosa i un altre, paper va i paper ve, passa un any.

     Plus Ultra encarrega, al març de 1978, a l’arquitecta Rosa M. León Forqué un informe de l’estat de tot l’edifici, concloent que les obres necessàries per la reparació general de l’edifici serien de 1.451.515,20 pessetes.  I al juny del mateix Plus Ultra presenta un recurs per demanar que la finca sigui declarada com finca ruïnosa.

    El 11 de maig de 1979, David Martínez Villena representant a la companyia Plus Ultra, reclama a l’Ajuntament, que amb motiu de l’enderrocament de la finca confrontant, nº 52 de la Rambla Nova, s’han produït desperfectes a la paret mitgera dels dos edificis, i acompanya informe de l’arquitecte tècnic Fidel Fernández Pedrol, detallant els danys i demana la paralització de l’enderrocament.  L’Ajuntament li contesta que s´han produït uns forats per l’arrancada de les bigues a la planta de l’entresol i a la segona, ambdues deshabitades, i que ja d’ordenat que s’arreglin.

    Al març de 1980 la mateixa arquitecta, Rosa M. León Forqué, que va fer l’informe, fa el projecte definitiu de reparació de l’edifici, que presenta al COAC, incloent una sèrie de deficiències estructurals noves.  Aquest últim pressupost va ascendir a 2.291.540,16 pessetes.

     La única inquilina de l’edifici, exceptuant els baixos, Asunción Melendres Rue, també presenta al·legacions, el 15 d’abril de 1981, adjuntant informe de l’arquitecte tècnic José González Modrego, en contra de la declaració de finca ruïnosa.

     El 4 d’octubre de 1982, la Sala Primera de lo Contencioso-Administrativo de l’Audiencia Territorial de Barcelona, desestima el recurs interposat per l’entitat Plus Ultra.

     Però, finalment el 10 d’abril de 1984 el Tribunal Supremo va confirmar la sentencia dictada per l’Audiencia Territorial de Barcelona del 4-06-1983, en la qual es declara la ruïna de l’edifici de la Rambla Nova, nº 50 de Tarragona. 

     A l’any 1985, Urbano Rifaterra Guallar representant a la Comunitat de Propietaris sol·licita llicència d’obres per reformar totes les plantes de l’edifici, convertint els pisos en locals, dos per planta. I seguidament, al 1986 demana llicència municipal, el Sr. Rifaterra, per a la construcció de una planta subterrània destinada a magatzem en local comercial.

* EL CANTÓ D'EN BARBERÀ

EL PUIG SARRIER JUSSÀ

El Cantò d'en Barberà. Foto Vallvé

* CANTÓ D'EN BARBERÀ

     El cantó que formen el carrer d'En Riudecols i la plaça d'En Ripoll a l'extrem del carrer d'En Abad el veiem, com a terme de localització, en molts registres a principis del segle XVI.

     En el cantó hi havia un forn antiquíssim que també localitzava. Així, e. g., hi ha un registre de “la plaça de Solzina (actual plaça d’En Ripoll) fins al forn den Albanell”.  I la casa d'En Nicolau Albanell donava nom a “lo carrer de Mossèn Albanell” (actualment carrer d’En Riudecols).  

     El forn rebé diferents noms segons els seus regents o propietaris.  En els Fogatges de 1498 els forners Mestre Tanoya i Jaume Montoliu vivien al carrer d'En Joan Comes, anomenat posteriorment de Mossèn Albanell.  En 1505 el forn es deia d'En Barbera, i per això es troben citacions sobre “la plasseta den Solzina fins al forn den Varbera” i “la plasseta den Solzina fins al cantó de Varbera”.

CARRER D'EN COMTE

EL PLA DE SANT MIQUEL I ELS SEUS VOLTANTS

Carrer d'en Comte - Imatges: 17 de gener de 2024

CARRER D'EN COMTE

     Noms que ha tingut:
       S. XIII - S. XVI: Carrer d'En Scart. Carrer d'En Icart
       S. XVI: Carrer dels Ortolans
       S. XVI - S. XXI: Carrer d'En Comte
       S. XIX: Carrer d'En Lanuza

     Un Llibre de Censals de 1409 registra “un alberc davant sent Miquel del Pla ... afronta ab lo carrer den Scart”.  El Llibre de la Passada del Mur (1428) l'anomena: “lo carrer den Icart”.  Els llibres de Fogatges (1497 i 1515) posen. respectivament: “lo carrer den Icart Moliner”.  L'any 1501 hi ha un registre del notari Oller: “in vico den Icart moliner”.  

Carrer d'en Comte - Imatges: 6 de desembre de 2021

     Un tal Pere Moliner vivia al carrer d'En Suau segons els Fogatges de 1515.  Aquest nom, Pere Moliner, pot ser bé com a llinatge o bé com a ofici.  Davant del dubte, podria ser Icart moliner o Icart Moliner?  Els termes Scart o Icart: Icart és llinatge català, i d'aquest cognom n'hi ha, encara, a Tarragona.  Scart podria provenir d'una mala redacció en l'escriptura, per un registre de 1496 que diu: “Carrer den Sicart moliner”.  I Sicart també és un altre cognom.  Segurament, la veritable nomenclatura és la d'Icart moliner.  De totes maneres durant el segle XV els registres usen indistintament Scart i Icart.  Una cita del Memoriale Instrumentum (1442) de l'Arxiu Històric Nacional parla d'una casa “in vico den Scart Moliner” afrontant “a parte retro cum cellario de Guillermo Gibert”.  El celler de Can Gibert estava, per tant, al carrer d'En Mediona.

Pilons del carrer d'en Comte - Imatges: 6 de desembre de 2021

     Segons els Fogatges de 1515 eren, en aquest carrer, habitants Pere Comte i la vídua de Francesc Comte; aquesta família vindria tot seguit a suplantar la popularitat d'En Icart moliner.

  

Carrer d'en Comte - Imatges: 6 d'abril de 2023

Carrer d'en Comte - Imatges: 30 de juny de 2023

     Degut als molts hortolans que allí vivien, es troba que a principis del segle XVI la nomenclatura d'aquest carrer ofereix a l'investigador una variant de significació relativa: “lo carrer dels ortolans” segons una Llista de Carrers de Tarragona de l'any 1505.  Els de la família Comte ho eren.

Mural al carrer d'en Comte - Imatge: 6 de desembre de 2021

     En Francesc Comte, hortolà, sembla que donà nom, a finals del segle XV, a aquest carrer; encara es preserva aquesta nomenclatura.  Un registre de 24 d'abril de 1518 parla d'una casa al carrer d'En Comte “la qual confronta amb Francesc Compte hortolà.  Aquest era mort l'any 1516, els Fogatges parlen de la seva vídua.

     Des d'aquesta data els registres repeteixen sempre sovint el mateix nom:

     1560 – “Una casa situada en la ciutat de Tarragona al carrer dels Cavallers affrontant ab lo carrer den Compte ... etc.”;

     1570 – “quoddam hospitium ... in vico den Compte” confrontant “ex alio latere in vico del Compte”.  En el Llibre del Mitg Tall (1715) es pot llegir: “Carrer den Compte”.

Carrer d'en Comte - Imatges: 22 d'abril de 2024

     Com que la pronunciació vulgar, antany, era carrer d'En Comte o carrer del Comte, el poble va creure que la veritable nomenclatura era: carrer del Comte (algun personatge noble titulat).  Aquest Comte era un benemèrit hortolà que vivia en aquells indrets.  En castellanitzar-se la nomenclatura ha quedat carrer d'En Conde.

Carrer d'en Comte.  Al fons, l'església de Sant Miquel del Pla.  Imatge: 1-07-2024

     Honor i glòria d'aquest Carrer, sobretot, fou haver tingut per habitador en el segle XV a Pere Joan imaginaire, o sigui Mestre Pere Joan, l'autor del retaule gòtic de l'altar major de la Seu Primada (que treballà des de 1426 a 1434), el qual tingué la col·laboració de l'escultor Guillem de la Motta, habitador, de la mateixa època, en la propera plaça de Sant Miquel del Pla.  En aquell carrer visqué també l'arquitecte Mestre Pere Miralles.  I no deixa d'ésser una cosa particular que de tres cases antigues d'aquest carrer: Can Gibert, alias Ca l'Abadesa, Can Monravà i Can Monguió, n'hagin sortit en els nostres dies, respectivament, tres benemèrits arquitectes: Josep M. Jujol, gendre de Can Gibert i nascut allí; Francesc de Paula Monravà i Pau Monguiô; tres benemèrites famílies, que compten, també, amb moltes altres glories, i provenen d’honradíssima nissaga de pagesos.  

Carrer d'en Comte.  Al fons, el carrer de Cavallers.  Imatge: 22 d'octubre de 2024

     La nomenclatura administrativa del segle XIX volgué dedicar-li una retolació castellana ben desproveïda de fonament històric-urbà tarragoní.  I Joan de Lanuza, el darrer Justícia d’Aragó, el gran defensor de les llibertats del poble, va gaudir la popularitat una curta temporada.

INVARQUIT

Casa Monravà - Edifici de dos pisos d'alçada amb porta de arc de mig punt a la planta baixa

Imatge: M. T. Eroles i Rigol i J. M. Buqueres i Bach - Agost de 1982

LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Carrer d'en Comte - Reliquia arquitecònica del segle XV

Imatges: Miserachs - Anys 50' - Las calles antiguas de Tarragona

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12439