EL PORTAL DEL CARRO

 EL PUIG DE PALLARS

 EL PORTAL DEL CARRO

    El Portal del Carro - Imatge: 19-08-2021

     Noms que ha tingut:
     S. XII - S. XXI: Portal del Carro
     S. XVI: Carrer del Portal del Carro
     S. XIX: Portal de Sant Magí

     El Portal antiquíssim anomenat del Carro —i també de Sant Magí— resta invisible des del segle XVII i tancat llavors que el General Staremberg aixecava el setge militar de la ciutat.

     Tots els registres —a partir del segle XII — han conservat la mateixa nomenclatura, originada en la finalitat del portal, destinat al pas dels carros i combois des de la ciutat al camp.

El Portal del Carro - Imatges: 19-08-2021 i Foto de H. Vallvé dels anys 50

    En una monografia sobre San Magí y la Brufagaña, deia: “que los vecinos de la calle allí contigua, campesinos en su mayoría, dejaban el carro, en la vía pública, fuera de los albergues.  Por esta razón el portal se llamaba del Carro”.  Pot ser que la referència pogués esser un fet en l'època de l'autor o en temps no gaire llunyà d'ell mateix; i d'aquí que prengués motiu per a explicar el nom del portal i del carrer.  Amb tot, els registres antiquíssims que citen la vella nomenclatura sembla que confirmin el criteri de la majoria dels autor.  

El Portal del Carro - Imatges: 11-08-2021 i 9-02-2023

     En la segona meitat del segle XVI, i trobant-se la via completament urbanitzada: “lo puig de Pallars començant al Portal del Carro ab lo fossar”, llavors comença la nomenclatura perseverant de Carrer del Portal del Carro.  

El Portal del Carro - Imatges: 19-08-2021

     El portal romà que es recorda, es troba tapat dins l'esglesiola de Sant Magí; d'aquí que també alguns historiadors l'hagin anomenat Portal de Sant Magí.  El folklore tarragoní dona la raó que Sant Magí fugí per aquesta porta en tornar-se'n a la Brufagaña, i d'aquí l'origen del nom popular rebut per l'esmentat portal.

El Portal del Carro - Festes de Sant Magí - Imatges: 14-08-2022

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BAIXADA DE MISERICÒRDIA

 LA BAIXADA DE MISERICÒRDIA I ELS SEUS COSTATS

Baixada de Misericòrdia - 3 d'octubre de 2021

BAIXADA DE MISERICÒRDIA

     Noms que ha tingut:
       Antigament: Baixada del Corral
       S. XVI - S. XVII: Baixada de la Plaça de Sant Francesc
       S. XVII: Baixada de Nostra Senyora de Misericòrdia
       S. XVII - S. XXI: Baixada de Misericòrdia 

                                     Carrer de la Baixada de Misericòrdia

     L'actual baixada de Misericòrdia és molt diferent de la urbanització que presentava, antany, sota certs punts de vista topogràfics.  Existí un carreró o tros de carreró que semblava que li tallés el pas, i per altra part la seva pendent venia substituïda per unes escales.

     Prengué nom, des de molt antic, per la seva direcció cap el Corral on conduïa, o sigui cap a la plaça de la Font.  Són abundants els registres dels segles XV i XVI:

     “la devallada del Corral” (Fogatges de 1497)

     “la devallada del corral fins la casa den Alegre» (Fogatges de 1515)

     “quondam cisterna ... in vico de la boqueria que est coram ... la devallada del corral» (Protocol de 1571).

Baixada de Misericòrdia - 3 d'octubre de 2021

     A propòsit de la nomenclatura franciscana de la plaça de la Font, recordant el convent de Fra Menors (Sant Francesc el Vell), la baixada, per la relació llloc on conduïa, prengué, també, el nom amb el qual el poble havia batejat a la plaça.  El notari Gendre oferir un registre ben explícit: “dues casas contiguas ... sitas a la devallada de la plassa de St. Francesc”.

Un registre del notari Reverter, de l'any 1602, dona una variant en la nomenclatura: “una casa a la davallada de Nostra Sª de Misericòrdia”.  De quina manera, però, va motivar-se el canvi?  En un registre de l'any 1571, relatiu al Portal “Beate Marie de Misericordia quod antiquitur nominabatur de na Olivera”.  Per tant, en aquest cas, el nom el prenia del portal. I el tema no deixà d'influir per sempre més.

Baixada de Misericòrdia - 3 d'octubre de 2021

     Els Cadastres a partir del Llibre del Mig Tall de 1715 oferiran el registre de “Devallada de Misericòrdia”.  Per excepció el Cadastre de 1736 registrà el “Carré de la deballada de Misericòrdia”.

     És difícil documentar la imatge de la Verge de Misericòrdia.  Entorn d'ella se podrien formular varies preguntes:

     l. Estigué sobre el Portal de Na Olivera com a imatge tutelar de la ciutat vella?.

     2. Pogué esser traslladada a la façana d'algun casal, i mes tard tapada per un mur?

Baixada de Misericòrdia - Imatges: 22-12-2022 i  i 6-05-2023

     La tradició de la Mare de Déu de Misericòrdia diu que fou trobada quan la reparació d'un mur o façana.  El poble li donava culte públic en la seva capelleta.  Per rogatives de pluja “se tragué la Verge de Misericòrdia” en el mes de maig de 1765 i en el gener de 1771.  I després de moltes vicissituds fou traslladada a la Seu Primada i col·locada a la capella de Sant Oleguer.

Baixada de Misericòrdia - Imatges: 11 de juny de 2023

     En la descripció del carrer del Portalet, Na Teresa Martí, propietària d'una casa “en el parage llamado lo Portalet” enderrocada per l'Ajuntament, l'any 1793, reclamava una imatge de la Verge del Portalet que estava “sobre una voveda”.  Aquesta imatge era la mateixa venerada sota la invocació de Mare de Déu de Misericòrdia?  Per la proximitat al barri del Portalet se la coneixia, també, amb aquest nom? Com s’explica la resposta de l'Ajuntament negant a Na Teresa Martí el lliurament de la imatge?  Com s'explica una doble devoció essent un mateix el lloc o barri allí on es donava el cas?

Baixada de Misericòrdia - Imatge: 13-11-2023

     Per falta d'unes clarícies, més o menys documentades, no és fàcil contestar, amb precisió, les anteriors preguntes.  Així i tot, tenint present la resolució de l'Ajuntament de Tarragona, es pot ben creure que es tractava d'una mateixa imatge: “una vez que los individuos del vecindario de la Plaza de la Fuente han manifestado y manifiestan la mayor devoción y confianza en la misma sagrada Imagen”.

Edifici de la Baixada de Misericòrdia, nº 9 - Imatges: 15 de febrer de 2024

     Una de les famílies més antigues i localitzada a la baixada de Misericòrdia fou la família Alegre.  El seu alberg servia per a localitzar en els registres protocol·laris.  Els Fogatges de 1515 parlen de «la devallada del Corral fins la casa den Alegre».  Aleshores hi vivia Gabriel Alegre, fill de Vicenç habitador en 1497 i net de Gabriel que, també, ja hi vivia en 1428, segons surten registrats, respectivament, en els Fogatges i en el Llibre de la Passada del Mur.  L'esmentat alberg venia situat en les proximitats de la Boqueria.

Baixada de Misericòrdia nº 7 - Imatge: 22 d'abril de 2024

Finestra de l'edifici de la Baixada de Misericòrdia, nº 7 - Imatge: 1 de juliol de 2024

IMATGES ANTIGUES

Baixada de Misericòrdia - Foto J. Vila

Parada de llibres davant la llibreria Anguela a la Baixada de la Misericòrdia, anys 1930. 

Imatge: Hermenegild Vallvé

Llums nadalenques a la Baixada de Misericòrdia i carrer Major
Imatge: R. F. Vallvé - 19-12-1963 - C.I.T.

POSTALS

     Potser no ens erraríem massa si datéssim aquesta foto de la baixada de Misericòrdia cap allà als anys deu.  A la dreta es veuen els establiments del matalasser Ventura, del ganiveter Daffos, del rellotger Simó i de l'adroguer Sans.  A l'esquerra la llibreria Font, casa Malé amb un gran rètol i un penjoll de peces exposades al públic; l'estanc del senyor Batet i la farmàcia Món.  La xicalla s'hi atura perquè els retratin.
     Cap als segles XV-XVI es digué "Davallada del Corral", que després canvià pel mon actual de "Baixada de Misericòrdia", per fet de figurar ja la Verge al Portal d'Olivera.

     Baixada de Misericòrdia, l'antiga davallada del Corral dels segles XV-XVI.  La baixada, fins a començaments del XIX, era intransitable.  Fou empedrada amb palets de riu el 1814.
     El 1884, en una altra millora, les obres costaren al Municipi 6.300 pessetes. L'any 1953 fou empedrada artísticament.
     Els comerços, amb els anys, han anat modificant-se: Rigau, rellotger, en botiga d'antiguitats; La Infantil, de roba per a nen, en objectes de regal; La Mariposa, amb el negoci de sabateria.
     Observeu dins la Plaça dels Sedassos la pancarta que hi ha.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.

CASA GÜELL

EDIFICIS

Casa Güell - Rambla Nova 1 - 1970

CASA GÜELL

     Rambla Nova, 1
Antic edifici: Josep Maria Pujol de Barberà 1913
Nou edifici: José M.ª Monravà López – Pasqual Monravà Gassol (1971-76)

Casa Xavier Güell i Gaya - Autor: Desconegut - 1960

Centre d'Imatges de Tarragona (CIT)

     Josep Maria Pujol de Barberà, va projectar i dirigir l’edifici a la Rambla Nova, número 1, el 1913. L’immoble constava de planta baixa més cinc plantes. La primera planta es va construir directament damunt la roca natural, de manera que restava massissa. Només es va excavar, a la planta baixa des de la Rambla Nova, l’espai necessari per posar les escales per accedir als pisos.

     La casa es va dir casa Güell, el nom del promotor, que era un conegut metge local. Posteriorment, es coneixia popularment com la casa de la dinamita, perquè Sergi Xirinacs, directiu del negoci dels explosius, hi tenia les oficines i l’habitatge. Aquí hi va néixer, el 1936, l’escriptora i poetessa Olga Xirinacs, premiada amb diferents guardons literaris i distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990)

Façana segons projecte original i Firma de Pujol de Barberà - 1912 - Arxiu Pujol 

     Com es pot apreciar a la fotografia i al plànol original, era un edifici modernista, caracteritzat per les corbes suaus de la cornisa superior, i pel delicat treball de les baranes dels balcons. La totalitat de la superfície era acabada amb estuc, marcant carreus, de color rogenc càlid, que el temps no havia aconseguit d’esborrar. Tenia algunes marques d’impactes de metralla dels bombardejos de la guerra civil.

Passeig de les Palmeres i Casa Güell - Anys 1950-1960

     El 25-03-1973 s'inicia l'enderroc, i en el seu lloc el va substituir l’edifici actual, projectat per l’arquitecte Pasqual Monravà Gassol. El nou edifici és més alt: de planta baixa i vuit pisos d’habitatges. En aquella data es va excavar la totalitat de la roca, per obtenir una planta baixa comercial. S’ha mantingut fins els nostres dies, sense variació apreciable. Tot i ser un edifici de qualitat, no resisteix la comparació amb les amables corbes modernistes de la casa Güell. Com detall interessant: en el hall d’entrada es conserva encara parcialment la roca excavada en el segle XIX, amb les empremtes de les barrinades emprades per arrencar-la.

Casa Xavier Güell i Gaya - Autor: H. Vallvé - 1970

Centre d'Imatges de Tarragona (CIT)

     El novembre de 2017 es van celebrar a Tarragona un seguit d’actes commemoratius de la vida i l’obra de l’arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà (Tarragona, 1871-1949). El seu paper en la construcció de la ciutat fou cabdal, des que va ser arquitecte municipal (1897), fins el seu cessament, per motius polítics el 1936. Tanmateix, va seguir actiu fins la seva mort el 1949, atropellat en sortir de la visita de les obres del Convent de les Clarisses, al carrer de Ramon y Cajal, número 70, actual seu de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona. Pujol de Barberà és prou conegut per obres de rellevància a Tarragona, que conformaren la ciutat en la primera meitat del segle XX. L’Escorxador (1902, actual Rectorat de la URV), la Casa Ripoll (1913), el Mercat Central (1915), la Cooperativa Obrera Tarraconense (1918) i el Col·legi La Salle (1923). 

Rambla Nova, 1 - 29 d'agost de 2021

ALOGUÍN i PALLACH, Ramon: Un edifici modernista de l’arquitecte Josep M. Pujol de Barberà, a la Rambla Nova de Tarragona, enderrocat el 1975.  Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 6-7 (2017-2018) p. 266-269.

 

CASA JOAQUÍN PADRINES

 EDIFICIS

CASA JOAQUÍN PADRINES

Rambla Nova, 57 - Comte de Rius, 23 
     Arquitecte: Ignaci Jordà i Armalich 1871
        Ref.: José M. Monravà López (1940) (1948)
        Ref.: Urbano Rifaterra Espallargas (1998)

     El 6 de gener de 1871, Joaquín Padrines propietari d’un solar a la Rambla de San Juan cantonada amb la prolongació de la del Teatre, sol·licita a l’Ajuntament autorització per edificar una casa, segons els plànols de l’arquitecte Ignaci Jordà i Armalich.

Casa Joaquín Padrines - Plànols de les dues façanes - 13 de gener de 1871 (AHCT)

     Com que no es conserva o no calia presentar memòria del projecte, hem de mirar els plànols de la façanes, per poder constatar que la façana de la Rambla Nova constava de planta baixa, altell i dues plantes, amb quatre obertures per planta; i la façana de Comte de Rius constava de dos cossos: el principal amb planta baixa, altell i dues plantes, amb sis obertures a la planta baixa, de les quals quatre són portes i dues són finestres, a l’altell sis obertures, cinc amb balcó i una finestra, a les plantes primera i segona sis obertures per planta amb balcons; i la façana annexa constava de un cos baix de dues plantes a la planta baixa tres obertures, la central és una finestra i a la primera planta tres obertures amb balconada (ara és la casa nº 21 de Comte de Rius).

Casa Joaquín Padrines - Rambla Nova 57 - 31 de gener de 2022

     El divuit de maig de 1940, Isabel Pérez Monche, propietària llavors dels edificis de Comte de Rius nº 21 i 23, sol·licita permís per reformar i reconstruir la casa afectada per la Guerra Civil.  El projecte i direcció d’obres ho va fer José M. Monravà López.  A la memòria l’arquitecte deia que com era una edificació antiga en que moltes de les seves habitacions no tenien llum i ventilació directa, se devia reformar la seva distribució, construint patis de llum.  A la planta de les golfes s’amplia d’un a quatre habitatges, que disposaran de rebedor,  tres dormitoris, menjador, cuina, rebost i cambra de bany. El pressupost per aquesta obra va ser de 210.000 pessetes.

Casa Joaquín Padrines - Rambla Nova 57 - 5 de febrer de 2022

     A l’any 1948, de nou l’arquitecte J. M. Monravà torna a fer el projecte d’ampliació i reformes a instancies del propietari José Pérez Monche.   A la memòria i als plànols Monravà exposa, que a més de les reformes dels pisos, a l’edifici se l’augmentarà l’alçada amb una planta més.  El projecte va ser aprovat per l’Ajuntament, Fomento i Fiscalia, però com es pot comprovar només mirant la casa, la planta no es va afegir, i a l’expedient no hi cap document que expliqui el perquè.  Encara que se suposa que es van fer les altres reformes i distribucions redactades al projecte.

Casa Joaquín Padrines - Rehabilitació façanes - 19 de maig de 1998 (AHCT) 

     L’altra gran reforma i rehabilitació de l’edifici es va fer a l’any 1998, que va consistir en la rehabilitació de l’edifici i instal·lació d’un ascensor.  El promotor va ser Urbano Rifaterra Guallar en representació de l’empresa Rambla Nova 57.  El projecte ho va dissenyar i dirigir l’estudi d’arquitectura de Urbano Rifaterra Espallargas.  El pressupost total de les obres ascendia a 3.597.420 pessetes.

Casa Joaquín Padrines - Rambla Nova 57 - 5 de febrer de 2022

     Per la privilegiada situació de l’edifici, els locals de la planta baixa que donen a la Rambla Nova sempre van estar ocupats, dels quals destaquen el Banco Central (1958-1998) i des de 1998 l’actual Cortefiel.  Però, els negocis que van estar més temps en els locals d’aquest edifici van ser la sastreria Brell (1877-1957), Barrets Solsona (1879-1956) i Modes Solsona (1879-1956).  

     L’edifici encara té tot el seu caràcter senyorial de la seva primera edificació.  La pedra natural de llisós fins al pis principal, els ampits dels balcons individuals i correguts, el ferro forjat de la balconada, les mènsules, el coronament de la façana, i el bon estat de conservació, ens fa sentir orgullosos de que hagi arribat tan maco fins als nostres dies.

Documentació i plànols: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT)