LA PLAÇA D'EN ROVELLAT

LA JUERIA

LA PLAÇA D'EN ROVELLAT

     Noms que ha tingut:
     S. XV a S. XVI: Placeta d'En Vilabona
     S. XVI: Plaça d'En Bosch
     S. XVI - S. XXI: Plaça d'En Rovellat
     S. XVIII: Plaça del Correu
     S. XIX: Plaça de Sant Ignasi

     Una cita del Llibre de Censals de l'Arxiu Capitular (1409) registra la “Placeta den Realot”.  El M. I. Capitular Dr. Serra Vilaró, Canonge Arxiver, va assegurar que aquest registre corresponia, a la Plaça d'En Rovellat, durant el segle XIV i que els documents la recordaven sovint.  La freqüència d'aquestes cites seran, en tot cas, en els papers i protocols de l'esmentat arxiu? Es casual que mai s’hagin trobat un registre semblant en altres arxius.  

     La nomenclatura que es considera més antiga és la de Placeta d'En Vilabona.  Es troba registrada en el Llibre de Fogatges de 1515: “La placeta dels jueus ab la placeta den Vilabona”.

     Dintre la primera meitat del segle XVI, la família dels Bosch a Tarragona agafa popularitat en aquesta encontrada de l'antic barri jueu; i es conserva a través del nomenclàtor urbano-tarragoní fins a final de centúria.

     Pere Castellar, mestre d'obres, ven (a 19 de Juny de 1571) “quodam hospitio quod nos habemus et possidemus... in platea dicta den Bosch” confrontant “ex uno latere cum hospitio et corrali... Caselles agricole et partim cum vico dicto lo forât mico... ex alio latere cum vico dicto den Granata cum sit in cantono, etc.”.

     A l'any 1583, i un protocol del Notari Montserrat revela una nova nomenclatura: “in platea antiquitus dicta de bosc nunc vero den Rovellat“.  Dedicatòria que ha perseverat fins al present, suplantant fins avui a totes les anteriors conegudes.

     En el Cadastre de 1845 es troba registrada aquesta nova variant: plaça de Sant Ignasi, si bé amb caràcter transitori.

     L'origen, sens dubte, en una imatge o capelleta del sant Fundador de la Companyia de Jesús; la circumstància de trobar-se allí enclavada una finca de don Ignasi Prats (en el segle XVIII) fa més que sospitar-ho.  Els Cadastres de la Ciutat donen algunes referències per a il·lustrar la nostra creença.  En els Cadastres de 1763 i 1770 hi figura habitador don Ignasi Segui; i en els Cadastres de 1799, 1809 i 1814 hi figuren els hereus de don Ignasi Prats.

     Durant el segle XVIII agafa la nomenclatura de Placeta del Correu, també de caràcter transitori.  El Cadastre de 1736 registra en el Carrer d'En Granada —i fent cantó a la Placeta— una “Casa con dos Portales y quatro Botigas propia de los Herederos de don Joseph Claver, la qual tiene alquilada al Correo Mayor”.  D'aquí és pot deduir l'origen de la nomenclatura de motiu postal-tarragoní.

CARRER DE LA PORTELLA

LA JUERIA

Carrer de la Portella - 20 de setembre de 2021

CARRER DE LA PORTELLA

      Noms que ha tingut:
        Antigament: Carrer de la Jueria
        S. XIV - S. XXI: Carrer de la Portella
        S. XIX: Carrer d'En Pizarro

     L'actual Carrer de la Portella venia enclavat dintre l'antiga Jueria tarragonina.  El seu nom primitiu pot deduir-se del Capbreu de Tarragona (s. XV) en un registre de 1421: “quoddam hospitium in vico judarie supra portella”.  Segons aquest registre el carrer urbanitzat en la part superior de la Portella dels Jueus (Sa portella) era conegut, en els protocols, amb la nomenclatura de significatiu relativa: Carrer de la Jueria.

     El Llibre de la Passada del Mur (1428), en la seva llista de carrers, ens dona ja el registre “lo carrer de la portella i den Manresa”.  El nom no el prenia, però, de la portella dels jueus.  De portelles n'hi havia varies.  El Llibre de Censals de 1409 ens recorda: “l'alberch prop de Natzaret afrontat de una part ab lo Portal de les Portelles o del Castell del Rei”. 

Carrer de la Portella - 20 de setembre de 2021

     El Consell municipal de 23 d'abril de 1508 ordenava:  “E que la portella del portal del rey estiga al servei dels ciutadans y habitants, tans solsament de la Ciutat així per entrar com per exir atravers del portalet”. 

     Segons els anteriors registres la nomenclatura d'aquest carrer recorda la portella o les portelles del Portal del Rei.  No té res a veure amb la portella dels jueus.  El Llibre del Mitg Tall (1715) en registrar-lo recorda, encara, la plaça de l'Aljama de Tarragona: “Carrer de la Portella i plaça dels jueus”.

Casa d'en Bartomeu Baró - Carrer de la Portella 15 - 29 de gener de 2023

     Les nomenclatures similars es prestaven a serioses confusions, passats alguns segles, havent-se canviat les urbanitzacions de la zona hebraico-tarragonina.  El Carrer dels Jueus (després de la Portella) no era la Plaça dels Jueus ni el Carreró de la Portella dels Jueus o Forat Micó, malgrat haver-hi una confusió de termes de nomenclatura genèrica en aquells topants, quan es tracta de registres protocol·laris (Jueria, Plaça dels Jueus, Carrer dels Jueus, Forn dels Jueus, etc.).  Cada carrer, i a voltes cada tros de carrer, tenia nomenclatura pròpia.

     El nom d'aquest carrer, tret d'unes petites i provisionals variants, ha perseverat fins al present. 

     A partir de la primera meitat del segle XIX -i temporalment- l'insigne descobridor espanyol Diego Pizarro aconseguia la gloria popular amb la dedicatòria administrativa del partit polític de torn.

Mural al carrer de la Portella nº 9

     A la cantonada del Passeig de Sant Antoni, que segueix el traçat de la muralla romana, amb al carrer de la Portella, un dels accessos a la plaça del Rei; es troben aquests personatges colorits i geomètrics que s’enfilen per la façana lateral de l’edifici que es dediquen a fer jocs malabars, a ballar i a jugar amb l’equilibri.

VIENA

TARRAGONA: BARS I RESTAURANTS

VIENA

Rambla Nova, 50 – Casa Dolors Melendres

 

     Els establiments Viena és una cadena de restaurants de menjar ràpid fundada el 1969 a Sabadell.  Compta amb uns cinquanta establiments a Catalunya i a Andorra.  Les oficines centrals es troben a la localitat de Terrassa.

 

     A l’any1992, Silvestre Siscart representant a la societat Establiments Viena, S.A., va demanar llicència d’obres menor per condicionament i instal·lació de un rètol plafó i banderola al local dels baixos, segons el projecte de l’arquitecte F. Boronat Roure.

  

     El Viena de la Rambla Nova comptava amb dues plantes de restaurant, i una altra planta baixa amb els lavabos i magatzems (que es va fer al 1986).  A més, tenia una terrassa al bell mig de l’arteria principal de la ciutat.  Ubicat al núm. 50, entre el Bankinter i el Racc.  Molt a prop de un altra establiment de menjar ràpid, el Burger King. 

 

     Desprès de 30 anys, tanca portes el 25 d’octubre.  Els clientes que vulguin gaudir de Viena, hauran de visitar el Parc Central o Les Gavarres.

 

     A partir de primers de novembre començaran les obres per condicionar el nou establiment de frankfurts que ocuparà aquest local.     

Fotografies 9 d'octubre de 2022

ELS POUS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU i SANTA TECLA

LES FONTS DE TARRAGONA

ELS POUS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU i SANTA TECLA

Pati del claustre de l´hospital de Sant Pau i Santa Tecla - 12 de maig de 2022

     Al mig del claustre neoclàssic, típic de l'època, hi ha dos pous iguals, són de pedra llavorada i una petita estructura de ferro forjat, per poder enganxar la corriola per a pujar l'aigua; ben bé un pou no ho és, pensant el que va costar fer el pou de la plaça de la Font, no es van atrevir amb una altra tasca com aquella.

     Sota tot el pati del claustre, hi ha una gran cisterna que aprofitava l'aigua de la pluja, per al servei de l'hospital.

     La història i el culte a santa Tecla es degué a l'arribada dels cristians als segles V i VI d'orient que portaren la devoció i el culte de santa Tecla.

     L'any 1151, a l'època de l'arquebisbe Bernat Tort, Tarragona ja disposava d'hospital.

 

     L'Hospital de Santa Tecla fou fundat l'any 1464 per l'arquebisbe Pere d'Urrea que va unir en una sola institució els hospitals eclesiàstics i municipals aleshores existents.  El projecte iniciat per l'arquebisbe Antoni Agustí es proposava i ordenava en el Sínode del 1581, que es rebés aquells que fossin veritablement pobres, malalts i els coixos, cecs i altres similars que no poguessin treballar i els faltés el sosteniment necessari per a la seva vida. que eren vells,

     Per dur a terme la seva intenció necessitava un edifici amb millors condicions. Es proposà aquesta tasca i amb rapidesa van començar les obres el 30 d'abril del 1580, i el 24 de febrer del 1588 es va inaugurar aquest nou hospital al qual es van traslladar els malalts hi havia a l'hospital vell.

Dibuix de Pere Camarasa Brunet - 1998

ELS POUS DE L'HOSPITAL DE SANTA TECLA

De menuda em portava la tieta
a visitar unes mongetes molt salades,
Sor Maria Lluïsa i Sor Emília...
 
Ara ja traspassades.
De més gran, ja estudiant,
allí vaig aprendre a cuidar,
vaig saber què era la mort
i com naixien els infants.
 
Vaig estudiar, riure i plorar,
vaig fer guàrdies i vetllar.
Érem com una família,
tota la gent que allí hi havia.
 
Ja dona, ferma i adulta,
vaig anar a parir,
amb uns anys de diferència,
als meus tres xamosos fills.
 
Tres èpoques ben diferents,
a Déu gràcies, sempre endavant.
Una tranquil·la, altres amb paranys.
Tinc un fill de 20, una filla de 17,
i el més petit de tots, que té quatre anys.
 
I segueixen muts testimonis,
els pous de l'hospital, de glòries, morts i oblits...

Eli Camarasa

CAMARASA BRUNET, Pere; Les fonts de Tarragona, Fonts dels records, Sugrañes Editors, 2002

CARRER DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

EL PUIG D'EN SITGES

CARRER DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

          Noms que ha tingut:
              S. XIV: Carrer dels Frares
              S. XV a S. XVII:
                  Carrer prop lo Portal de Sant Antoni
                  Carrer de Sant Antoni
                  Carrer del Portal de Sant Antoni
              S. XVIII a S. XXI:
                  Carrer Mare de Déu de la Mercè

     L'historiador Morera registra en la seva obra Tarragona Antigua y Moderna: “la llamada calle dels frares”.

     Prenia nom dels frares de la Mercè del convent extramurs, proper al Portal de Sant Antoni.

     Altra nomenclatura va agafar-la, des de molt antic, d'una de les portes de la ciutat, i a la vegada del tema originari toponímic: el convent extramurs de Sant Antoni de Viana, de l'Orde de la Mercè.  Els registres abunden.

 

     En Morera en l'esmentat llibre Tarragona Antigua y Moderna, en fer una llista de capelletes de carrer, hi anota una capelleta que té façana a la plaça de Sant Antoni.  D’aquí ve l'origen de l'actual nomenclatura del carrer de la Mercè; record antic, ensems, dels frares del convent de Sant Antoni.

     Dels registres del segle XVIII n'hi ha un que dona la vertadera nomenclatura: “aquella casa sita en la ciutat de Tarragona y en el carrer dit de Ntra. Sra. de la Mercè”.

CARRER D'EN GRANADA

EL PUIG D'EN SITGES

Carrer d'en Granada - Imatge: 4 de gener de 2022 

CARRER D'EN GRANADA

  Noms que ha tingut:

       S. XIII a S. XXI: Carrer d'En Granada.

     El carrer senyorial d'En Granada es un dels mes antics de la ciutat.  Es tan antiga la seva topografia com la seva nomenclatura.  

Carrer d'en Granada - Imatges: 4 de gener de 2022 

     Guillem Çagranata, senyor de la Granada, l'any 1118, figura entre els primitius ocupadors de Tarragona.  La seva filla Saurina casa amb Guillem de Tarragona, fill del príncep normand.  Dos nets: Guillem i Saurina enllaçaren amb els Castellet i figuren ambdós en el testament del seu avi (1199). 

Carrer d'en Granada - Imatge: 4 de gener de 2022 

Carrer d'en Granada - Imatge: 4 de gener de 2022 

     Documentació del segle XII justifica la presència del casal nobiliari dels Granada en aquells indrets.  D’aquí prengué motiu el nom de “Carrer d'En Granada”.

Carrer d'en Granada, 5 - Esgrafiats de Carles Arola - Imatge: 15 de d'abril de 2024 

     Aquest carrer, doncs, porta el nom d'un dels primers pobladors de la ciutat restaurada; la memòria del qual ha romàs, amb respecte, fins al present.

Casa Canals.  Carrer d'en Granada, 11 - Imatges: 11 de juny de 2024

      En el carrer d'En Granada hi hagué una volta anomenada Volta d'En Xenarli, enderrocada l'any 1606 ó 1607 segons les Resolucions Consulars d'aquests anys (A. H. M.).

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Casa Canals, carrer d'en Granada, 11 - Imatge: autor desconegut - 1900 -CIT

Postal.  Casa Canals, carrer d'en Granada, 11 - Imatge: autor desconegut - 1935 -CIT

INVARQUIT

Casa Satorres, carrer d'en Granada, 4 - s. XIX - BCIL
Imatge: M. T. Eroles i Rigol, i J. M. Buqueras Bach - juny-1982 - INVARQUIT

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T. 

INVARQUIT https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12467

FONT DE LA PLAÇA PRIM

LES FONTS DE TARRAGONA

ALTRES FONTS

Font de ferro a la Plaça Prim - Imatge: 26 d'agost de 2021

FONT DE LA PLAÇA PRIM

Font de ferro a la Plaça Prim - Imatge: 26 d'agost de 2021

Font de ferro a la Plaça Prim - 4 de març de 2023

       A la Plaça Prim hi havia una font de finals del segle XVIII, i a començament del segle XX fou reemplaçada per la actual de ferro colat.  Cap al 1980 la font fou desplaçada uns metres i s'hi afegí un vaixell fos en ferro. Durant uns anys hi hagué el costum, entre els soldats de lleva, d'enganxar-hi els cadenats dels seus armaris en finalitzar el període militar.

Font de ferro a la Plaça Prim - 4 de març de 2023

 

POSTALS

L'antiga font de la Plaça Prim - Postal Hauser y Menet - Madrid

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.