JOSEP-PAU VIRGILI i SANROMÀ

TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS

JOSEP-PAU VIRGILI SANROMÀ

     Durant la seva llarga vida (Tarragona 1895-1993), aquest impressor tarragoní es va dedicar a aplegar tota la informació que passava per les seves mans que feia referència a la ciutat; d'aquesta manera, va anar formant una interessant biblioteca i hemeroteca.  Una part d'aquesta informació la publicà amb el títol de Tarragona i la seva premsa (1900-1980), mentre que la resta la va aplegar als cinquanta volums del seu inèdit Diccionari Tarragoní.  Amb raó es deia que “Virgili era la memòria col·lectiva de la ciutat”.  Per tota aquesta dedicació, l'any 1978 se li atorgà el títol de Tarragoní Fidel; després rebé també la Medalla d'Argent de la ciutat, i la Creu de Sant Jordi.  Morí el 3 d'abril de 1993.

     Dos anys després, el 5 de maig de 1995 es va inaugurar, en memòria seva i per iniciativa de l'Ajuntament, una estàtua de bronze, obra de l'escultor Josep Agustí Feliu, que el representa ja gran, assegut en un dels bancs de pedra de la Rambla Nova, a prop del carrer de Sant Agustí.  La seva mà dreta recolza sobre un bastó, mentre sosté amb l'altra un exemplar del Diari de Tarragona, en al·lusió a la seva constant vinculació al món de la premsa escrita.  En una de les butxaques de la jaqueta, duu un llibre on hi ha escrit el seu nom i dades personals.

     Tot i que és una de les escultures més noves de Tarragona, en poc més de sis anys ha estat probablement una de les més fotografiades de la ciutat.  Si la popularitat de Josep-Pau Virgili era gran, la de la seva escultura encara ho ha estat més, i tot sovint se la veu acompanyada de petits, joves i grans que es volen fotografiar al seu costat.  Una de les raons és que la ubicació de “l'avi”, assegut en un banc, el fa molt entranyable i assequible a tothom”.

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

Imatges: 16 de setembre de 2022