ELEMENT DECORATIUS AL PORT

ELEMENTS DECORATIUS AL PORT

     A inicis dels anys vuitanta, un acord de col·laboració entre l'Ajuntament i l'Autoritat Portuària permeté l'ordenació urbanística d'una part de la façana marítima -fins aleshores espai propi del Port- i la seva utilització com a passeig.  Tarragona guanyà així un nou espai de lleure que posteriorment s'aniria engrandint.

     L'Autoritat Portuària contribuí també a l'embelliment de l'en torn, amb la col·locació de diversos elements ornamentals.  Davant mateix de la seva seu, a finals de la dècada, s'instal·là una peça escultòrica, obra de José María Savi i Juan Carlos García Saiz, anomenada Nao, que està formada per onze peces de formigó armat, fetes amb ciment blanc de Lafarget, anomenat també de León, alineades en paral·lel una a l'altra; a la seva base hi ha una cavitat, feta amb pedres de basalt, ideada originàriament per a contenir aigua.

     Un altre element decoratiu important és el gran rellotge de sol, dissenyat per Rafel Solé i construït sota la direcció de Ramon Juanola Subirana, col·locat el 1988 entre l'edifici de l'Autoritat Portuària i la Comandància de Marina.  Té forma de tronc de cilindre seccionat buit, i està fet en formigó, amb ciment blanc i lleugerament armat, per evitar fissures.  Indica l'hora solar i aporta informació sobre els signes zodiacals i les estacions de l'any. Estava previst per ser ubicat al mateix Moll de Costa, davant l'Escala Reial, però es preferí el lloc anteriorment esmentat, per raons urbanístiques.

     Finalment, cal destacar l'obra anomenada Entrance, de Tom Carr, formada per sis elements cúbics de formigó armat, disposats es glaonadament en dues fileres de tres, convergint els dos superiors.  Malgrat l'enorme pes de la composició (240 tones), l'artista hi introduí el sentit del moviment, un moviment que es mostra con tradictòriament estàtic, i alhora inestable i insegur.  L'obra, que amida 750 x 1050 x 450 cm, forma part de l'exposició Configuracions de la Memòria Poètica, al Tinglado 2 del Moll de Costa, la primavera de 1989.  Artísticament i urbanísticament restà integrada des d'aleshores a l'entorn portuari, a l'exterior de l'esmentat tinglado, i vinculada a les exposicions temporals que s'hi acullen, des de l'any 1988.  Actualment està instal·lat en la rotonda de la Plaça Europa.

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.