EL MONUMENT ALS CASTELLS

TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS

EL MONUMENT ALS CASTELLS

     Tarragona, tot i ser una de les places castelleres més importants, no va tenir cap monument dedicat als castells fins l'any 1999, en què es va inaugurar el que hi ha al penúltim tram de la Rambla Nova, a la cruïlla amb el carrer de l'Enginyer Cabestany.

      L'any 1967 hi va haver un primer intent de bastir un monument als castellers, però no reeixí.  El mes de febrer d'aquell any, la Comissió Municipal Permanent va facultar l'Alcaldia per encarregar un esbós del monument a l'artista que es cregués més convenient, i el plenari del 14 de juny va acordar erigir-lo i ordenà que “en su base se sitúen los escudos de sus comarcas naturales”.

     L'arquitecte municipal Josep M. Monravà i l'escultor Lluís M. Saumells elaboraren un projecte que fou àmpliament comentat i discutit al Patronat Municipal de Castells.  A la base del monument hi haurien quatre grans arcades que confluirien a la pinya, a sobre de la qual hi aniria un pilar de sis, tallat en pedra. S'havia previst col·locar-lo a la futura “plaza de la Provincia”, que encara estava per urbanitzar i que avui porta el nom de plaça de la Generalitat.  Com ja hem dit abans, el projecte no reeixí, tot i que la premsa de l'època ho donava per fet:  “..en fecha próxima habrá de alzarse el monumento a “Los Castellers”, como himno de piedra a nuestras veneradas tradiciones”.

     Trenta anys haurien de passar encara, fins que Tarragona tingués un monument als castells.  Cal dir també que el projecte del 1967 i l'escultura que es van inaugurar el 1999 no tenien gairebé res en comú, llevat de la seva temàtica castellera.

     L'origen de l'obra actual, el trobem l'any 1991, quan Francesc Anglès, metge traumatòleg de professió i escultor per afecció, començà a gestar la idea de fer un monument dedicat als castells. Pensava fer una obra d'envergadura i es va decidir per l'elaboració d'un Quatre de Vuit, seguint la tècnica que l'havia caracteritzat des dels inicis dels anys setanta, dels emmotllats de guix.  El 8 d'agost del 1993 es va fer la seva inauguració a la plaça del Castell, de Santa Coloma de Queralt.  La intenció d'Anglès era que el Quatre de Vuit quedés exposat a la vista de tothom, almenys durant un mes, i que això pogués servir per ajudar a decidir les poblacions que estiguessin interessades en l'obra.  En realitat només eren dues: Tarragona i Vilafranca del Penedès.

     Després de Santa Coloma, el motlle en guix s'exposà a Tarragona, al pati del Teatre Metropol.  Finalment, fou l'Ajuntament tarragoní qui li va acceptar la proposta, i aleshores començà el treball de passar les figures al bronze, tasca que dugué a terme la Foneria Artística Vilà, de Valls.

     Al principi, s'havia decidit instal·lar el grup escultòric al capdavall de la Rambla Nova, tocant a la plaça Imperial Tàrraco, però un nombrós grup de ciutadans, vinculats al món casteller, preferien indrets més lligats a les exhibicions que es fan a Tarragona.  El problema era que les grans dimensions de l'obra dificultaven la seva ubicació.

     Sorgiren múltiples propostes, però la majoria eren poc factibles de realitzar, perquè l'escultura acabaria sent un destorb per a la circulació o podria entorpir la visió d'indrets molt carismàtics.  Finalment, s'estudiaren quatre llocs que tècnicament podien acollir-lo: la plaça Verdaguer, el Jardí de la Reconciliació, el passeig de les Palmeres i el tram final de la Rambla Nova.  L'Ajuntament obrí una consulta ciutadana per decidir l'emplaçament definitiu, i el resultat d'aquesta, realitzada a finals de febrer del 1999, donà majoria als que escolliren el tram final de la Rambla.  A l'autor, però, no li agrada el lloc, ja que el monument quedaria minimitzat per l'alçada dels edificis propers. L'arquitecte Monravà, que havia mort pocs dies abans, també havia opinat, temps enrere, que aquell no era el millor indret.

     La decisió final fou instal·lar el grup escultòric a la Rambla, com havien preferit la majoria d'electors, però uns metres més amunt, al final del tram anterior, a la cruïlla amb els carrers del Pare Palau i l'Enginyer Cabestany.  D'aquesta manera, es guanyaven uns metres de desnivell i es mantenia la seqüència de distància amb el monument als Herois de 1811 i la Font del Centenari, i es completava la línia monumental de la Rambla que s'inicia amb l'escultura aixecada en homenatge a Roger de Llúria.

 

     El Quatre de Vuit fa onze metres i mig d'alçada i pesa quinze tones. La pinya està formada per 219 figures a mida natural, a les quals cal afegir les 24 que formen el tronc visible del castell. L'escultor va voler que alguns dels rostres corresponguessin a personatges reals, i hi va plasmar les faccions, entre altres, de Pau Casals, Joan Miró, Pablo Picasso, Joan Antoni Samaranch, Antoni Gaudí, i la d'ell mateix.  Aquest fet però, va resultat polèmic, ja que molts no veien bé l'apropiació de les imatges.

 

     El grup escultòric es va inaugurar el 29 de maig de 1999, amb una gran celebració on participaren les 4 colles de castellers de Tarragona i 10 colles més de fora que apadrinaren el monument. Quatre mesos més tard, per les festes de Santa Tecla, s'hi afegiren les figures dels dos grallers i el timbaler.

     Com ha passat abans a moltes obres, els valors estètics del monument als castells també han estat qüestionats.  De fet, ben poques de les escultures que hi ha als carrers han agradat a tothom en el moment de col·locar-les.  Però sovint, al cap d'un temps hom les acaba considerant integrades al paisatge urbà.

     Actualment, és un dels monuments més fotografiats de Tarragona, sobretot per part dels visitants.

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003

Imatges: 21 d'octubre de 2021