LA FONT DE LA PLAÇA DE LA FONT

LES FONTS DE TARRAGONA

Plaça de la Font - 26 d'agost de 2021

LA FONT DE LA PLAÇA DE LA FONT

Alguns historiadors vuitcentistes, entre ells, Hernández Sanahuja, pensaven que els primers pobladors de Tarragona havien obert un pou, excavat a la roca viva, on actualment hi ha la plaça de la Font, que després seria aprofitat pels romans.  A les acaballes del segle es va refutar aquesta teoria, perquè aparegueren documents que provaven que el pou era una obra del segle XIV.

L'arquebisbe Pere de Clasquerí va fer obrir un pou el 2 de novembre del 1369, al que aleshores s'anomenava el Corral.  El dia 23 del mateix mes, el prelat va ordenar als veguers de Tarragona que obliguessin a pagar la contribució per les obres a tots aquells que els procuradors de l'obra els indiquessin, ja que el pou era útil a tota la ciutat.  El gironí Joan Vidal fou el primer mestre d'obres del pou, que no es va acabar fins l'any 1438. Segons l'historiador Sanç Capdevila no es pot donar una data certa de la seva utilitat, ja que ell mateix pensava que el pou podria haver quedat inutilitzat l'any 1462, durant el setge de Joan II.   Capdevila diu també que a les Actes Capitulars i a les Actes Municipals dels anys 1519 i 1520 es troben diverses anotacions sobre la construcció d'un enginy per part del rellotger Jaume Ferrer, per tornar a treure aigua del pou; també s'hi parla de la construcció d'una font i d'un projecte per decorar-la amb una imatge de Santa Tecla.  Sembla que l'enginy de Jaume Ferrer no va donar resultats prou satisfactoris i quatre anys més tard s'encarregà al pintor Joan de Borgonya i al serraller Laudus Garba fer-ne un de nou.

Plaça de la Font - 26 d'agost de 2021

L'any 1607 va arribar aigua del Llorito i es va instal·lar una altra font al Corral.  Gairebé dos segles més tard s'aconseguí portar-ne de les mines de Puigpelat i es va fer una nova font que s'inaugurà el 3 de desembre de 1798.  El 1827 la Corporació Municipal i l'arquebisbe Echánove varen acordar fer-la més monumental i encomanaren al mestre Pere Antoni Verderol la construcció d'un pedestal i una columna de granit, i a Vicenç Roig i Torné, Vicentó, esculpir una figura femenina, al·legoria de l'Esperança, per coronar-la.  Aqueixa font tenia sis brocs i s'inaugurà aquell mateix any a l'extrem de la plaça contrari al que es troba el Palau Municipal.  De la importància que se li donà en aquella època, es troba una prova, en veure-la ressenyada al Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal, de Sebastián de Miñano:

https://tarragonavintage.wordpress.com/2019/12/29/plaza-de-la-fuente-ref-14/?fbclid=IwAR1EqROt5RpeDLnrh22rT7mQhw5jZcq6G-EWW6Sc_tIyW1-BstWPKJ6r5EI

“Acaba de construirse [...] una hermosa fuente, en que, sobre un pedestal de bellos jaspes, asienta una columna antigua de granito que sostiene una estatua de mármol representando la Esperanza”

     Per tal de donar-li més rellevància, al darrer quart del segle XIX s'envoltà per un reixat que anteriorment havia estat a la plaça dels Carros, a l'entorn de l'escultura de Mercuri.

Plaça de la Font - 9 de febrer de 2023

     La plaça es va reformar l'any 1894 i, en lloc de la font monumental, se'n col·locaren dues de ferro colat, molt senzilles, en els laterals.  Una d'elles es conservà fins els anys setanta.  L'actual font, també de ferro colat, segueix el disseny de les dues de la Rambla i la del carrer Comte de Rius; fou inaugurada el 19 d'abril de 1979, després del darrer plenari del consistori que cedia el lloc als primers regidors de la nova etapa democràtica.

Cap a la meitat dels anys noranta, quan es va construir el pàrquing, es varen destruir algunes restes del pou medieval.  La font, que simbòlicament al·ludeix al nom de la plaça, es va treure mentre duraren les obres i, posteriorment, es tornà a posar, aquest cop una mica més cap a la part central.

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003