TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS
.jpg)
MANNEKEN-PIS
El belga Jérôme Duquesnoy fou l'autor,
l'any 1619, de l'original d'aquesta petita escultura de bronze que dona nom a
una bella font barroca de Brussel·les. La
popular figura del nen orinant diuen que simbolitzava el caràcter irreverent
dels habitants de la ciutat.
.jpg)
El 17 de juny de 1990 se celebrà a
l'Ajuntament de Tarragona un acte d'agermanament del Manneken-Pis amb
Maginet. El dia abans, es col·locà al
costat d'aquest, a l'estany de la plaça Imperial Tàrraco, una reproducció de
l'infant de Brussel·les. Quatre anys més
tard, amb motiu del remodelatge de l'estany, es van treure les figures i
romangueren en un magatzem municipal, estudiant la possibilitat de
col·locar-les als jardins de la Mitja Lluna. Tot i això, quan es van acabar les obres,
Maginet es reincorporà al seu lloc a la plaça i el Manneken-Pis ho feu el
novembre del 1997.
.jpg)
L'escultura belga, d'uns vint quilos de
pes, va ser robada de l'estany l'any 1999, però es recuperà al cap de pocs
dies. Aquests fets, a part del rebuig
social vers els autors del robatori, fan qüestionar-se, tot sovint, si
l'emplaçament d'algunes obres és el més adient.
A Brussel·les, el Manneken-Pis es troba en una petita plaça, a prop de
l'Ajuntament, col·locada en una bella fornícula barroca i protegida per una
reixa. A Tarragona, i malgrat la seva
vinculació amb la de Maginet, la petita estàtua resta estava del seu context i
esdevé una obra “incompleta”.
.jpg)
.jpg)
Llavors, hauria estat interessant replantejar-se si l'agermanament de les dues figures les obliga a restar juntes, si un espai tan obert era el més adient per ambdues, i si no fora millor ubicar-les en un altre indret més a resguard. Fins i tot es podria haveure contemplar la possibilitat de traslladar la de l'infant belga a l'interior d'un recinte d'ús públic, com el pati del Pou del palau municipal.
L’any 2010, estava previst que les estàtues de Maginet i
la de Manneken-Pis havien de tornar a col·locar-se al Parc del Miracle. La de Maginet hi és, però, on és la de
Mannenken-Pis?
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada