ELS POUS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU i SANTA TECLA

LES FONTS DE TARRAGONA

ELS POUS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU i SANTA TECLA

Pati del claustre de l´hospital de Sant Pau i Santa Tecla - 12 de maig de 2022

     Al mig del claustre neoclàssic, típic de l'època, hi ha dos pous iguals, són de pedra llavorada i una petita estructura de ferro forjat, per poder enganxar la corriola per a pujar l'aigua; ben bé un pou no ho és, pensant el que va costar fer el pou de la plaça de la Font, no es van atrevir amb una altra tasca com aquella.

     Sota tot el pati del claustre, hi ha una gran cisterna que aprofitava l'aigua de la pluja, per al servei de l'hospital.

     La història i el culte a santa Tecla es degué a l'arribada dels cristians als segles V i VI d'orient que portaren la devoció i el culte de santa Tecla.

     L'any 1151, a l'època de l'arquebisbe Bernat Tort, Tarragona ja disposava d'hospital.

 

     L'Hospital de Santa Tecla fou fundat l'any 1464 per l'arquebisbe Pere d'Urrea que va unir en una sola institució els hospitals eclesiàstics i municipals aleshores existents.  El projecte iniciat per l'arquebisbe Antoni Agustí es proposava i ordenava en el Sínode del 1581, que es rebés aquells que fossin veritablement pobres, malalts i els coixos, cecs i altres similars que no poguessin treballar i els faltés el sosteniment necessari per a la seva vida. que eren vells,

     Per dur a terme la seva intenció necessitava un edifici amb millors condicions. Es proposà aquesta tasca i amb rapidesa van començar les obres el 30 d'abril del 1580, i el 24 de febrer del 1588 es va inaugurar aquest nou hospital al qual es van traslladar els malalts hi havia a l'hospital vell.

Dibuix de Pere Camarasa Brunet - 1998

ELS POUS DE L'HOSPITAL DE SANTA TECLA

De menuda em portava la tieta
a visitar unes mongetes molt salades,
Sor Maria Lluïsa i Sor Emília...
 
Ara ja traspassades.
De més gran, ja estudiant,
allí vaig aprendre a cuidar,
vaig saber què era la mort
i com naixien els infants.
 
Vaig estudiar, riure i plorar,
vaig fer guàrdies i vetllar.
Érem com una família,
tota la gent que allí hi havia.
 
Ja dona, ferma i adulta,
vaig anar a parir,
amb uns anys de diferència,
als meus tres xamosos fills.
 
Tres èpoques ben diferents,
a Déu gràcies, sempre endavant.
Una tranquil·la, altres amb paranys.
Tinc un fill de 20, una filla de 17,
i el més petit de tots, que té quatre anys.
 
I segueixen muts testimonis,
els pous de l'hospital, de glòries, morts i oblits...

Eli Camarasa

CAMARASA BRUNET, Pere; Les fonts de Tarragona, Fonts dels records, Sugrañes Editors, 2002