LA
FONT DE LA PITXA
Els arquebisbes com a antics senyors de Tarragona, detentaren els drets d'aigua a la ciutat, fins gairebé el darrer terç del segle XIX. Per aquesta raó, i sense que això signifiqui menystenir la favorable intervenció dels arquebisbes Santiyán i Armanyà, cal tenir en compte que, era lògic també que els prelats es fessin càrrec de tot el referent a la infraestructura relacionada amb l'abastament d'aigua, incloses les fonts. Hem de recordar, però, que el seu cost material acabava recaient gairebé sempre sobre la població, i que des de l'Ajuntament -autèntica representació dels ciutadans- es feren moltes gestions per trobar solucions al problema de l'aigua.
En temps de l'arquebisbe Armanyà
(1785-1803) es construïren vuit fonts, de les quals han desaparegut les de la
plaça del Rei, plaça de la Font, plaça de la Duana, i dàrsena del port, i se
n'han conservat quatre: la del portal de Sant Antoni, les dues de la plaça de
les Cols i la de la Font de la Pitxa (o Pitja).
Aquesta darrera, construïda els primers anys del segle XIX, s'alça al capdamunt de la placeta de Sant Joan, tocant el mur interior de la muralla romana que tanca l'Hort de l'Arquebisbe. És la més senzilla de les d'aquella època; fou feta amb maó vist, al qual s'intercalaren llosetes de ceràmica de colors, fent quadres; el central es el més gran, amb quatre quadrons de nou rajoles; altres en tenen tres, i els més petits dos. La pila i el portacanalons són de pedra picada.
POSTALS
La plaça
de Sant Joan. Antiga plaça dels Gamundi. Al segle XIX s'hi concentraven els
venedors de vi, fins aleshores ambulants, per no perjudicar els establiments
que pagaven tributs. El client tenia dret, abans de comprar el vi, a fer-ne un
traguet.
La plaça fou urbanitzada
el 1961. Els veïns s'han encarregat d'embellir-la amb torretes. Al fons, la
font "de la pitja", un nom tan llegendari que no ens és posible
d'esbrinar-ne la procedència. Postal de començaments de segle.
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada