Francesc Armanyà i Font (Vilanova i la Geltrú 1718 - Tarragona 1803), fou un dels eclesiàstics del seu temps que més defensà les idees de la Il·lustració, raó per la qual se'l considerà un jansenista. Nomenat bisbe de Lugo l'any 1768, hi emprengué una campanya en pro de la instrucció, tant de sacerdots com del poble, instituint escoles gratuïtes d'ensenyament primari. El 1784 impulsà la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País d'aquella ciutat. L'any següent esdevingué arquebisbe de Tarragona i aquí també participà en la fundació de la Societat Econòmica. Col·laborà en totes les obres públiques locals i acabà, amb les rendes de la mitra, la reconstrucció de l'aqüeducte romà. Mori pobre i amb fama de santedat.
L'any 1798, en arribar l'aigua de Puigpelat, la Corporació Municipal va sol·licitar a l'arquebisbe Armanyà que, com havia fet abans amb les de la plaça de les Cols, també ordenés la construcció d'una font a la plaça de Sant Antoni, que s'emplaçà al mur de la tanca de la Casa Bertran (antiga Casa dels Preveres). L'any 1998, amb motiu de la celebració del segon centenari de la portada d'aigua a Tarragona, EMATSA subvencionà la restauració de la font, tasca que fou realitzada per l'escultor Bruno Gallart.
La que es coneix com a Font d'Armanyà va ser construïda en forma d'urna, seguint els models neoclàssics d'aleshores. Està formada per tres cossos: l'inferior està compost per una gran base de pedra de llisós, amb una àmplia tassa per col·locar els recipients que s'havien d'omplir d'aigua; el cos mitjà, també fet de pedra de llisós, té formes geomètriques esculturades, d'on sobresurten dues aixetes de bronze; el cos superior, de pedra de floresta, representa l'escut d'armes de l'arquebisbe.
Detall de l'escut de l'arquebisbe Armanyà - 11 d'agost de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada