.JPG)
.JPG)
DE LA PLAÇA DE LES COLS
A l’època medieval es recollia l’aigua de
la pluja facilitada per les teulades i es guardava en cisternes. Uns d’aquests dipòsits estaven sota el terra
del pla de la Seu i fornien d’aigua les primitives fonts del capdavall de les
escales. A l’any 1607, l’arquebisbe Joan
Vic i Manrique va promoure la portada d’aigua del Llorito a Tarragona. Quant finalment, dos anys després, l’aigua
arriba per primer cop a la ciutat , a la plaça de les Cols s’hi construïren un nou
dipòsit i una font. La seva utilitat,
però, fou molt limitada, ja que el sistema de canonades no va arribar a
funcionar bé del tot. La solució la
portarien -com a posseïdors dels drets sobre l’aigua i responsables del
subministrament de la població- els arquebisbes Santiyan i Armanyà, a la fi del
segle XVIII.
Autor desconegut - Olivé-Abelló - anys 80 - AHCT
L’any 1795 es varen reformar les escales
de la catedral i, tres anys després, en aconseguir-se la conducció definitiva
d’aigua a Tarragona, es decidí substituir la font construïda a inicis del segle
XVII. L’Ajuntament demanà ajuda a
l’arquebisbe Armanyà, i amb la col·laboració d’aquest, es varen fer dues noves
fonts d’estructura neoclàssica que s`han conservat fins avui, i es troben
assentades als graons de finals de les escales de la plaça de les Cols, una a
cada extrem.
.JPG)
Font de la dreta - Plaça de les Cols - Maig de 2006
La base de les fonts, feta de pedra de llisós, té davant una gran pica, per rebre el aigua que brolla per dues aixetes de bronze (les aixetes actuals les feu Agustí Baches i són una rèplica de les que es van col·locar a la fi del segle XVIII).
.png)
Font de les escales de la Catedral des dels porxos del carrer MerceriaEsquerra: Joan Alberich - sense data - AHCT - Dreta: 30 d'octubre de 2021
.jpg)
%20Publicado%20en%20Mirades.jpg)
El cos de la font és de pedra de Santa Tecla i té forma de prisma quadrat, amb els cantons enfonsats i el basament que s’eixampla en pla corbat. Per la cara frontal dona sortida a la canonada de les aixetes, per un relleu cònic de base estrellada. Les cares laterals tenen esculpits al centre relleus de matrones romanes amb cabelleres arrissades i, al cim, com una tapadora, hi ha una llosa gran de llisós gris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada